Ⅰ.Què són els assaigs no destructius?
En general, els assaigs no destructius utilitzen les característiques del so, la llum, l'electricitat i el magnetisme per detectar la ubicació, la mida, la quantitat, la naturalesa i altra informació relacionada de defectes propers a la superfície o interns a la superfície del material sense danyar el material en si. Els assaigs no destructius tenen com a objectiu detectar l'estat tècnic dels materials, incloent-hi si estan qualificats o si tenen una vida útil restant, sense afectar el rendiment futur dels materials. Els mètodes d'assaig no destructius comuns inclouen la prova d'ultrasons, la prova electromagnètica i la prova de partícules magnètiques, entre les quals la prova d'ultrasons és un dels mètodes més utilitzats.
Ⅱ. Cinc mètodes d'assaig no destructius comuns:
1.Definició de la prova ultrasònica
La prova per ultrasons és un mètode que utilitza les característiques de les ones ultrasòniques per propagar-se i reflectir-se en els materials per detectar defectes interns o objectes estranys en els materials. Pot detectar diversos defectes, com ara esquerdes, porus, inclusions, soltesa, etc. La detecció de defectes per ultrasons és adequada per a diversos materials i també pot detectar el gruix de materials, com ara metalls, no metalls, materials compostos, etc. És un dels mètodes més utilitzats en proves no destructives.
Per què les plaques d'acer gruixudes, els tubs de paret gruixuda i les barres rodones de gran diàmetre són més adequades per a les proves UT?
① Quan el gruix del material és gran, la possibilitat de defectes interns com ara porus i esquerdes augmentarà en conseqüència.
② Les peces forjades es fabriquen mitjançant un procés de forja, que pot causar defectes com ara porus, inclusions i esquerdes dins del material.
③Les canonades de paret gruixuda i les varetes rodones de gran diàmetre s'utilitzen normalment en estructures d'enginyeria exigents o situacions que suporten tensions elevades. La prova UT pot penetrar profundament en el material i trobar possibles defectes interns, com ara esquerdes, inclusions, etc., cosa que és crucial per garantir la integritat i la seguretat de l'estructura.
2. Definició de la prova de penetració
Escenaris aplicables per a la prova UT i la prova PT
La prova UT és adequada per detectar defectes interns de materials, com ara porus, inclusions, esquerdes, etc. La prova UT pot penetrar el gruix del material i detectar defectes dins del material emetent ones ultrasòniques i rebent senyals reflectits.
La prova PT és adequada per detectar defectes superficials a la superfície de materials, com ara porus, inclusions, esquerdes, etc. Les proves PT es basen en la penetració de líquids a les esquerdes o defectes superficials i utilitzen un revelador de color per mostrar la ubicació i la forma dels defectes.
La prova UT i la prova PT tenen els seus propis avantatges i desavantatges en aplicacions pràctiques. Trieu el mètode de prova adequat segons les diferents necessitats de prova i les característiques del material per obtenir millors resultats de prova.
3. Prova de corrents de Foucault
(1) Introducció a la prova ET
L'ET Test utilitza el principi d'inducció electromagnètica per apropar una bobina de prova que porta corrent altern a una peça conductora per generar corrents paràsits. A partir dels canvis en els corrents paràsits, es poden deduir les propietats i l'estat de la peça.
(2) Avantatges de la prova ET
La prova ET no requereix contacte amb la peça o el medi, la velocitat de detecció és molt ràpida i pot provar materials no metàl·lics que poden induir corrents paràsits, com el grafit.
(3) Limitacions de la prova ET
Només pot detectar defectes superficials de materials conductors. Quan s'utilitza una bobina de tipus passant per a ET, és impossible determinar la ubicació específica del defecte a la circumferència.
(4) Costos i beneficis
ET Test té un equipament senzill i un funcionament relativament fàcil. No requereix una formació complicada i pot realitzar ràpidament proves en temps real in situ.
El principi bàsic de la prova PT: després que la superfície de la peça estigui recoberta amb un colorant fluorescent o un colorant de color, el penetrant pot penetrar als defectes de l'obertura de la superfície sota un període d'acció capil·lar; després d'eliminar l'excés de penetrant a la superfície de la peça, es pot aplicar revelador a la superfície. De la mateixa manera, sota l'acció del capil·lar, el revelador atraurà el penetrant retingut al defecte i el penetrant es filtrarà de nou al revelador. Sota una determinada font de llum (llum ultraviolada o llum blanca), es mostraran les traces del penetrant al defecte (fluorescència groc-verdosa o vermell brillant), detectant així la morfologia i la distribució dels defectes.
4. Proves de partícules magnètiques
L'assaig de partícules magnètiques és un mètode d'assaig no destructiu que s'utilitza habitualment per detectar defectes superficials i propers a la superfície en materials conductors, especialment per detectar esquerdes. Es basa en la resposta única de les partícules magnètiques als camps magnètics, cosa que permet la detecció eficaç de defectes subsuperficials.
5. PROVA RADIOGRÀFICA
(1) Introducció a la prova de RT
Els raigs X són ones electromagnètiques amb una freqüència extremadament alta, una longitud d'ona extremadament curta i una energia elevada. Poden penetrar objectes que no poden ser penetrats per la llum visible i experimentar reaccions complexes amb els materials durant el procés de penetració.
(2) Avantatges de la prova de RT
La prova RT es pot utilitzar per detectar defectes interns dels materials, com ara porus, esquerdes d'inclusió, etc., i també es pot utilitzar per avaluar la integritat estructural i la qualitat interna dels materials.
(3) El principi de la prova RT
La prova RT detecta defectes dins del material emetent raigs X i rebent senyals reflectits. Per a materials més gruixuts, la prova UT és un mitjà eficaç.
(4) Limitacions de la prova RT
La prova de RT té certes limitacions. A causa de les seves característiques de longitud d'ona i energia, els raigs X no poden penetrar certs materials, com ara el plom, el ferro, l'acer inoxidable, etc.
Data de publicació: 12 d'abril de 2024